Pot semblar un títol una mica estrany “dònuts i fotografia” com a títol de post a no ser que, el que expliquem, sigui com fer una “fotografia de producte” amb un dònut com a protagonista. Realment, és tot un repte poder captar l’essència seductora d’un dònut recent fet, amb la seva esponjositat i dolçor, que fa totalment irresistible fer-li una queixalada… Però no, la idea no és parlar d’això, sinó d’un moment concret de la historia de la fotografia on les circumstàncies van fer proliferar la fabricació de la pastisseria industrial.

 

Pels investigadors, el segle XIX va ser molt prolífic a tots nivells. Era un no parar d’inventar noves maneres de poder fixar imatges en suports tangibles. El fotògraf i editor francès Louis Désiré Blanquart-Evrard, al 1850 va inventar un procediment on la base era la clara dels ous mesclades amb una sal que, en aquest cas, era Bromur de Potassi. A aquest procediment se’l va anomenar albúmina i és un procés fotogràfic que permet copiar negatius. Paral·lelament, també va néixer una tècnica que desbancaria al Daguerreotip i que generava negatius de gran qualitat: el col·lodió humit (en parlarem en un altre post). Aquesta coincidència cronològica va facilitar que anessin de bracet i els fotògrafs utilitzessin les dues tècniques per poder lliurar als seus clients una imatge positiva, una copia final per poder-la emmarcar.

 

Els fotògrafs es preparaven ells mateixos els papers per a fer les còpies i la gran demanda que va anar sorgint va inspirar, a uns emprenedors de l’època, a voler fabricar-lo de manera industrial. La matèria primera, i deixant el paper a part, eren els ous de gallina i per tal d’abaratir costos de transport, van construir granges al costat. Pel procés de fabricació només es fa servir la clara de l’ou i es deprecia tot el rovell. Avui dia no sé que passaria pel “costum” que tenim a llençar les coses que diem, equívocament, que no serveixen, però en ple segle XIX era com un sacrilegi llençar res, i els emprenedors no paraven de donar tombs de com aprofitar tot aquell mar de rovells. En aquest cas el resultat va ser el que dona sentit al títol del post: Es van crear fabriques per a fer pastisseria industrial. Els rovells evolucionaven en dolç i les clares en salat. En definitiva, un equilibri perfecte!

Si segueixes navegant per aquest web estas donant el teu consentiment per l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies